Gerard Coll-Planas

Gerard Coll-Planas
Gerard Coll-Planas (Sub-versions; Universitat de Vic)

Gerard Coll-Planas és doctor en Sociologia i director del Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere de la Universitat de Vic (Catalunya, Espanya). És el coordinador d’una línia d’investigació sobre la diversitat sexual i de gènere. Va ser el coordinador científic del projecte Against Homophobia. European Local Administration Devices (AHEAD), que va ser co-financiat per la Unió Europea. També ha publicat diversos llibres i treballs acadèmics en revistes com Sexualities, European Journal of Women’s Studies i Sociology of Health and Illness.
Contacte:  gcollplanas@gmail.com
Web: gcollplanas.com

Fronteres (des) enredades: representacions cinemàtiques de migrants queer d’origen musulmà

Els immigrants musulmans tenen un paper central en els debats sobre la identitat nacional, sobre la pertinença a una cultura i sobre l’alteritat. En aquests debats, la sexualitat, i especialment l’homosexualitat, s’utilitza per a promoure una representació de l’Islam com inherentment homofòbica. En aquest context ideològic, els migrants queer ocupen una posició social interseccional entre la islamofòbia i l’homofòbia. En aquest treball analitzem la representació cinemàtica dels migrants queer que viuen a Europa i procedeixen d’entorns musulmans amb l’objectiu de reflectir de quina manera són representats en els límits entrellaçats entre la sexualitat i la nació.

L’objectiu del treball és analitzar si les pel·lícules reprodueixen una “narrativa gai” occidental o bé proposen altres narratives de diversitat sexual i de gènere. L’objecte de l’anàlisi es compon de cinc pel·lícules: My Beautiful Launderette (Frears, 1985), Lola + Bilidikid (Ataman, 1999), East is East (O’Donnell, 1999), Touch of Pink (Rashid, 2004) i Fremde Haut (Maccarone, 2005). Aquestes pel·lícules estan ambientades en el Regne Unit i Alemanya, i els personatges migrants queer representats provenen del Pakistan, Turquia i l’Iran.

Les pel·lícules estan classificades en tres grups segons el seu discurs. El primer reprodueix un discurs assimilacionista que fomenta la idea de que els migrants queer haurien d’adoptar una “narrativa gai” occidental i trencar amb les seves famílies i els valors de les seves comunitats d’origen. Les pel·lícules del segon grup inviten a fer una aproximació intercultural, establint narratives híbrides en relació a la diversitat sexual que uneixen elements del país de residència amb elements del context cultural d’origen. L’últim grup no pretén crear una aproximació realista sinó una aproximació metafòrica en la qual l’emigrant queer i les seves relacions són preses com a declaracions polítiques contra l’homofòbia i la xenofòbia.

Anuncis